Caminant per la Mola

Córrer a Vallvidrera

Entrenaments Torre Mossèn Homs

Al tercer any d'haver-me pres seriosament entrenar per anar millorant la meva condició física per tal d'afrontar totes les proves que em proposés amb més garanties i després d'haver-me entrenat en José Vicente Muñoz i haver aconseguit fer 1h21 en mitja marató i 2h54 minuts en marató, als següents anys em portava la Carmen Gómez. Una persona que tractava als seus atletes com a fills o com si fossim la seva pròpia familia. En aquell moment només fèiem grans distàncies amb la Unió Atlètica Terrassa poca colla i que entrénessim amb ella, érem en Xavier Jaques i jo. Doncs bé, com que en Xaviert ell vivia al terme de Castellar del Vallès i jo a Terrassa, el punt ideal per trobar-nos per entrenar plegats era justament l'anomenada Torre Mossèn Homs, d'on li ve el nom a la masia i aquesta a la vegada d'un mossèn que havia estat a les Esglésies de Sant Pere de pàrroc.

El lloc: ideal. Era ja conegut per molts corredors, però nosaltres el redescobríem dia a dia. Amb els anys vam acabar animant als nostres amics com en Jordi, el massatgista, en Marinelo i mica en mica un grapat d'amics que al llarg del temps han compartit el lloc per on entrenar.

De Entrenaments ...

Començo a córrer

De fa temps que he provat moltes maneres de practicar esport. Jugar al carrer quan era petit, anar en bicicleta amunt i avall, futbol gran, en camps de terra com el de Sant Llorenç i el del Poble Nou, amb un equips de veterans on hi havia el meu pare; també futbol sala amb els companys del club d'Escacs Terrassa; escacs (un esport una mica quiet), judo amb el mestre Berenguer, frontennis, squash, ping-pong. També bicicleta de carretera en solitari en plena adolescència, l'any 78 vaig fer-me soci de les pistes d'atletisme i no he deixat d'anar-hi fins a dia d'avui, sempre que he pogut per tenir base pels altres esports.

Doncs si, un cop em vaig casar, em vaig adonar que tenia de fer gimnàstica i m'apunto al gimnàs Olimpo, on a part de fer peses i squash, sovintajava fer almenys un dia per setmana, córrer. Anava a les pistes de Can Jofresa, d'on he estat soci, donat que no representava una gran despesa.

Però, quan de la ma d'un amic del gimnàs, en Xavi Boronat, faig la primer cursa de l'Epic, descobreixo el mon de les curses i des d'aquell moment el plaer de fer esport amb una cosa tan elemental com és córrer.