Èxit novament de la trobada MossenaireMiguel Piqueras, el millor maratonià Egarenc durant sis anys, ostentant un record local que per l'època i tenint en compte amateurisme en que es va aconseguir. Pensar que un home, que treballant i entrenant un dia va a Barcelona i amb només l'ajut de la seva forta voluntat i gran carisma aconsegueix fer 2h29 a la dècada dels vuitanta i que en aquells moments era, pels Egarencs, una marca galàctica i la va establir en Miguel Piqueras . 
Miguel Piqueras, Antonio Zarco, Antonio RuizI seguint amb els mites; quan a més un dia fa una gran amistat amb el també amic meu, l'Antonio Zarzo, que durant molts anys era per molts de nosaltres un símbol i un altre mite. Una persona que va començar tard a córrer, però que va aconseguir fer amb l'interval de dues setmanes dues marques de 2h31' en Marató. Què a més, va establir en aquell moment una marca en una prova de 100 qms. de 8h38' i que cada setmana millorava les seves marques fins arribar a fer una mitja marató amb 1h11', ja amb més de quaranta anys. Aquest mite, és l'Antonio Zarco i que quan va conèixer a en Miguel Piqueras, havien entrenat junts amb resultats d'aquest nivell. A més han estat, sobretot en Zarco, autèntics pioners en els entrenaments Mossenaires, quan vam començar a introduir circuïts amb canvis de ritme. I també, l'Antonio Ruiz; el tercer dels amics. També com a veterà ha actuació destacada les seves participacions en proves de diferents distàncies, amb resultats segurament més modestos, però igual d'importants. Ha fet caminades com la Matagalls, maratons i mitges i ara tots tres son amics inseparables que combinen les caminades amb la bicicleta i avui s'ho han fet venir bé per venir-nos a saludar i esperem que puguin tornar a córrer, al nostre costat. Gràcies per venir als tres. 
Hi ha un punt on ja estem acostumats a esperar-nos, i la gent ho sap. Respecte l'entrenament, ha estat de nou una trobada de gran participació. Passar de la cinquantena d'amics Mossenaires, per ser un entrenament, val a dir que és una meravella. 
L’Albert Pérez, ens ha portat una nova Mossenaire, que és la nòia que ens alegrem ens hagi vingut per anar creiexent la família d’amics d’entrenar en grup. 
Encara que fotografia està borrosa, veiem el sempre animador de colles, en Manuel Díaz que volia sortir junt amb l’Adrià, que segur que ostenta el record de ser el mossenaire més jove i que més vegades ens acompanya. Es proposava baixar fins a Sant Vicenç de Verders, amb alguna aturada típica per recompondre el grup i anar tots plegats. Alguna fotografia de record i una Mossenaire nova. 
En Lluís Garcia en primer terme, està recuperant-se d’un tema de salut i segueix ben de prop en Pau Sust, home que amant de tot tipus de trobades on predomini la gresca i el bon humor i sobretot i al acabar hi ha esmorzar, al que anomena sessió tècnica En Lluís, la Tensi i en Pau, han fet una mica menys del circuït, donat que estant en recuperació. Per això la fotografia s'ha fet a un racó de Sant Julià banyats pels primer rajos de sol. Com a nota negativa, en Massaguer ha patit una caiguda i el nas li ha sagnat amb abundància, però ja a la tarda ens comentava que no havia estat res; "xapa i pintura". Desitgem que es recuperi de l'ensurt. 
Una vegada realitzada la volta al costat de l'ermita de Sant Vicenç al punt quilomètric central, i baixant per camins on predomina la baixada, ara tocava enfilar un corriol per anar a l'àrea de lleure i una vegada retratats i amb aquella remor continua de la bona conversa, dirigir-nos a la Masia de Torre Mossèn Homs. 
Ja a mig camí, just al quilòmetre cinc, i sense aturar-nos massa, començarem el retorn per un corriol força atractiu. i com és tradició la fotografia de grup, per deixar testimoni de l’èxit que està tenint darrerament les trobades de tots els dissabtes. L'Antoni Gallardo va gravar el circuït per si li voleu fer una bona ullada, molt recomenable i atractiu 
http://www.endomondo.com/workouts/j6cvDAQ_LX8
Fa un parell d'anys, un Tarragoní que resideix a Terrassa i que ens havia trobat per la xarxa i en concret pels fòrum de corredors.cat, vam veure a un jugador d'escacs que ens explicava el seu caràcter absolutament apassionat en fer curses de tot tipus, fent algun cap de setmana i en dos dies quatre competicions. No és gens estrany que un dissabte faci una cursa i l'endemà una altre de distàncies considerables. S'atreveix en córrer una milla o realitzar una excel·lent resultat amb marxes del tipus Matagalls i ara ens explica una mica el seu punt de vista atlètic, per què el podeu conèixer una mica més. En Josep Garcia m'ha sorprès per que ens ha enviat absolutament tot; i nosaltres ens ha encantat i hem fet una web per què hi quedi reflectit. Dèia en Josep:
Hola, bon dia, t'adjunto un excel amb el meu historial de curses, ja faràs 5 centims del que trobis més interessant Com et comentava dissabte la meva incursió a l'atletisme popular va començar quan a l'estiu del 2008 vaig veure que a Circutor organitzaven una travessa fins a Montserrat, cosa que havia fet 10 anys abans quan treballava a Sony. Em vaig proposar fer algun entrenillo per posar-me en forma, i consultant al google " la mola " vaig trobar informació sobre la marató de muntanya de Sant Llorenç Savall.
Tot això em va engrescar i vaig decidir fer sortidetes a l'estiu per la zona de l'Urgell on estava de vacances, caminades principalment d' uns 20 Km, 3 o 4 en 15 dies, i tot plegat en tornar de vacances els companys de feina em van engrescar a fer la cursa de festa major de Matadepera. L'entrenament per aquesta cursa - 3 dies a la cinta, que quan la posava a una velocitat de 9 no podia mantenir el ritme més de 10 minuts. Total dissabte vaig fer la cursa, vaig arribar tard a la sortida per que m'estava cosint el dorsal, portava el xip a la mà, al final vaig acabar amb els mugrons encetats, i content per acabar la cursa, patint això si, en poc més de 1 hora L'experiència em va engrescar a continuar, vaig anar més sovint al gimnàs per millorar les meves tirades i ritmes a la cinta i inconscient de mi, 2 mesos més tard ja estava fent la mitja de Castellbisbal, sense fer cap sortida d'entreno pel carrer. Poc més tard a finals de novembre vaig fer una altra mitja, la de Tarragona, la meva ciutat acabant-la sense caminar, tota una experiència. I fins aqui els meus inicis. Cap a l'octubre de 2008 vaig conèixer la web de Corredors.Cat a través d'un company de feina i mitjançant el seu foro les sortides matinals de dissabte a Mossèn Homs La veritat que estic encantat de conèixer molta gent sana i gaudir d'aquest esport. Josep http://www.mossenhoms.be/josepgarcia
http://mossenhoms.netfreehost.com/viewtopic.php?p=11540&mforum=mossenhoms#11540
Penúltim cros del circuit Gironí a l'Estany de Banyoles al Parc de la Draga.
Avui anava per primera vegada a córrer per un lloc idíl·lic. Més ben ambientat no podia estar. Envoltat de bells paisatges que aviat enyoraré donat que la temporada està a punt de tocar a la fi. Estic il·lusionat amb la meva desena posició que vaig festejant setmana darrera setmana. Conec visual-ment alguns dels veterans i se més o menys el lloc que puc ocupar. També se que tampoc puc jugar-me lesionar-me i hores d'ara he anat a tots ells i no tinc cap símptoma de lesió. És més, aquest proper diumenge debuto a la temporada amb mitja i ho faré a la meva ciutat, i el temor de patir algun cruiximent muscular el tinc.
Als primers compassos del cros, encara prop de corredors que normalment sempre tinc al davant, En aquest cas duc en Francesc Torner i més avançat una nova amistat que vaig poder xerrar una bona estona, (noi de groc) en Manel Anton. M'ha explicat coses molt interessants i una filosofia de vida que m'ha encantat. A més hes nascut el mateix any que jo.
el ritme final em va sortir a 3'46 el qm., i aquest companys de cursa van passar-me, encara que una bona estona vaig anar amb el xicot de lila, fins les darrers moments que no vaig gosar prémer l'accelerador
les vistes som impressionants. Un plaer córrer per aquests indrets.
amb aquest noi vam fer una bona estona i a més ens ajudàvem i van haver-hi detalls agradables i gentils.
algun revol ell anava per dins, algun altre hi anava jo. En algun lloc perillós, com ara unes tanques, ens avisàvem
en algun moment semblava que jo anava més ràpid, però aviat va trobar un amic de club i llavors vaig anar ja sol, per darrera d'ells dos. L'un era de la meva categoria i va entrar sis segons abans.
per passar per un lloc que hi havia un pont de fusta, van posar una catifa taronja, sobretot per qui duia sabatilles de claus, cosa que no vaig fer, precisament per aquest motiu. Hi havia un altre lloc igual en un altre punt.
ja quan vaig veure que duia força avantatge amb els que en venien darrera i sense voler disputar amb els del davant, vaig relaxar-me un xic, tot gaudint de per mi unes velocitats fora del comú en mi.
aquesta diferència era la que tenia i vaig conformar-me, donat que aquí quedaven poc més de dos-cents metres
La meva fotògrafa favorita, que avui m'ha acompanyat i que hem passat una jornada agradable acompanyats per en....
Nuck, que s'ho ha passat pipa i també s'ha fet un fart de córrer
I a més, ha lligat amb uns congèneres.
I el colofó, entrar el desè i recollir una medalleta de mans de les autoritats. Sempre és emocionant dur cap a casa un petit reconeixement, tot i ser un corredor tan modest i lentot, que al desè li donin aquesta distinció és molt gratificant
Us ben asseguro, amics que em llegiu, que des d'aquí dalt es veu tot molt bonic . l'home que tinc al costat és el que va onzè del circuit i que tan sols una vegada he entrat per davant i va ser al cros de Girona. És molt agradable, per què normalment tots ens donem les mans i ens felicitem i ens desitgem sort.
Ens hem menjat una boníssima botifarra a la brasa i hem begut una xocolata desfeta ben calenta, hem anat cap al cotxe i com cada setmana les mateixes carreteres de les darreres setmanes escoltant música i xerrant amb la Marisol, fins a casa que s'arriba a l'hora de dinar.
No se com explicar-ho. Tot i que, tots tenim problemes de molts tipus, com ara feina i coses per l'estil, això no vol dir que posar un ingredient com fer el circuit de cros Gironí, fa que valgui la pena entrenar amb els amics entre-setmana i els dissabtes, per tenir una mica de forma per no fer-me mal i poder disputar aquesta mena de proves.
Ara veurem quan tornem a l'asfalt, que gairebé el tinc oblidat des d'abans de l'estiu i aquest diumenge tenim la mitja de Terrassa.
Algun dia d'aquest segurament posaran la classificació del cros i a manca d'una prova. A veure com anem.
Classificació del circuit
I el rei de la casa es posa a punt pel viatge de retorn cap a casa
En definitiva, una bona experiència novament que he volgut compartir amb tu, i que agraeixo hagis llegit.
Una fotografia que cerquem tradicionalment és la de l’Ajuntament de Matadepera. Llueix un rètol il·luminat que amb els bons desitjos de unes bones festes, que aquests dies son nombroses: des de la nit de Nadal fins el dia de Reis n’hi ha un munt.
Com es pot veure i tenint en compte que era el primer dia de l’any, ha estat un dia amb poca concurrència i hem fet un circuit similar al de la seetmana passada, però en comptes d’endinsar-nos per camps que possiblement estarien enfangats, em discorregut paral·lels a la riera de les Arenes fins el Polígon Industrial de Can Mir, i per la vorera fins a la rotonda de la Carretera de Castellar en poc més de deu quilòmetres.
La peculiaritat és que la segona part és de baixada i fa que esdevé fàcil.
Quan passem per Matadepera encara resta el rètol de la Marató de TV3 que enguany anava dedicada a les malalties medulars. Fins el dia trenta-ú de gener encara es poden fer aportacions per ajudar a subvencionar la seva investigació.
L’Ator, el bíguel mossenaire arriba dels primers a les cantonades. Avui en Carles, que surt d’una lesió al peu, ja sembla que està molt millor, del que ens alegrem
Els germans Expòsito, són habitual a les trobades i avui era un dia que es necessitava tenir-ne ganes, per ser un dia festiu. Com que treballen al seu negoci que obren tots els dissabtes, el Califòrnia Esports, no tenien tanta pressa per marxar per què no tenien d’obrir.
Estem fent un dels circuits que sovintegem al mig de la setmana quan entrenem els Egara-Mossenaires, en direcció Nord
En Pau,descobria per primera vegada la font de Can Roure i s’ha alegrat que aquest circuït l’hem homologat com a “Circuït Mossenaire”
Hem agafat un punt diferent per la fotografia, just a la zona d’aparcament de Can Roure. També venia la Isabel, que a més ens va dir que també havia corregut algun cros aquesta temporada
Hi havia moments que inclús s’ha caminat, just al quilòmetre cinquè del recorregut
Aquesta Masia de Cant Torrella ha estat recentment rehabilitada com a Restaurant; i de debò que fa molt bona pinta. Els entorns els han deixat molt ben cuidats, també.
En José Expòsito, ben envoltat de bones vistes a les nostra estimada Mola
Molts dissabtes, quan estem fent algun estirament, xerrada o el que sigui, el grupet que entrena en Lluís Maqueda s’atura per saludar-nos i parlar una mica amb nosaltres. Avui ens ha omplert de joia que al ser el primer dia de l’any, els components i deixebles de’n Lluís Maqueda han tingut aquesta deferència.
David Guarch, Lluís Maqueda, Carles Gonzàlez, Dani Guerra.
Penso que tots ells són com una pinya i podria dir que porten plegats un munt d’anys. N’hi ha molts més, que formen part d’aquest nucli d’amista, però tenint en compte que era dia ú i força d’hora, te molt de mèrit.
Estem molt contents de comptar amb la vostra amistat i fins sempre.
