dimarts, d’octubre 25, 2011

Bons entrenaments sovint





Els Mossenaires avui han tornat a fer un bon entrenament; la prova aquests aspectes tan saludables.



la part capdavantera amb al Teresa, Tensi, Rosa i Anna, seguides de prop per tot el grup



Avui veiem que repeteix en Joan, seguits per l'Andrés i en Ferran






En Pau, una gran resistència en les llargues proves i marxes que fa sovint


Carles Díez, tot rialler


l'Enrique i en Juli, que feia dies que no vèiem








Al capdavant avui la Dolors i en Mariano


En Casi i en Pau


Les dues grans amigues, Roser i Marga


l'Andrés s'estrenava de Mossenaire; una de les persones que porta un munt de temps acompanyant i ensenyant a la gent a córrer


En Xavi Miquel, que fèia dies que no venia, però que tantes vegades ens fa els honors
[img][/img]


El mateix que la Rosa Cos, que ens ha regalat la seva companyia


Aquí en Pau passa ràpid


Miquel en solitari




























I avui, una nova sorpresa: la Raquel Fernández, de blau cel, i la Pili Garcia, dues grans atletes que entrenen plegades normalment pel parc de Vallparadis, amb tota una colla de bones amigues.


Mossenaires en estat de repòs, amb bones converses






i els nostres amics Sabadellencs, en Ferran, Tensi i avui, i de blanc, l'Andrés Fernàndez: gran atletes tots tres


En Mariano reposa de valent, al costat del mític Diego Garcia


I avui vingut de la Garriga, en Josep Massaguer: un fenòmen de les gran marxes


Xavi Miquel amb amplia rialla



Marga i Diego, seguits per en Xavi Miquel

Agraim tots els Mossenaires que avui el reportatge ha estat tot ell realitzat per en Rafael Atienza, per què des de casa i els que no hi hem pogut estar també hem podem gaudir.

diumenge, d’octubre 23, 2011

Fracàs als 100 qm. d'en Pep

Ja se que és un títol molt dur, però quan surts d'un lloc per arribar a un altre i no hi arribes: es pot dir que amb allò: has fracassat. Ho pots decorar amb boniques paraules i tot el que vulguis; però no has arribat. Que hi has estat prop: però no has arribat.

Vull fer un escrit ràpid i no se si me'n sortiré. Primer agrair a tots i a cadascú dels que mútuament ens animem i que sense aquesta família que entre tots hem creat, ens ajuda a viure un xic millor. I és que córrer és mitja vida per tot el que comporta. Els que em coneixen, saben més o menys com soc i saben la meva bona intencionalitat en tot el que faig i estic segur com molts estan tristos i a ells vull animar-los.

Només és córrer i hi ha moltes oportunitats de fer-ho: a la muntanya, a instal·lacions esportives, per pobles i ciutats i en el cas del 100 de pista és una lluita amb un mateix, el poder mental i la lluita amb la contrarietat i el cansament.

Com m'hi presento? :
- L'aspecte mental tampoc el duia massa resolt; el meu entorn més immediat no volen que corri distàncies llargues i això m'influeix.
- La part laboral negativa des de fa un any, em fa córrer un xic desanimat: no trobar el camí d'encarrilar la feina m'amoïna i ho portes en tot moment.
I com a positiu;
- Saber que els amics esportius estan en la seva majoria contents amb els projectes engegats com “Entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs” i “Arec Terrassa” dona força. Ser reconegut a entorns com a referent, encara que intento no creure-m'ho. A base de que t'ho diguin, t'omple de responsabilitat.
- Que físicament estic fort, ho sé i per aquí és possible haver afrontat una prova molt dura amb un excés d'optimisme.

Les xarxes socials, que les trobo la revolució dels darrers anys i que estan canviant a la societat molt més del que imaginem , també amb la nostra afició de córrer ho està fent. Facilita estar prop de persones que si no fos per aquest fenònem social, ni coneixerem i reps pluja de bones vibracions per part dels que practiquem aquest esport..
Per algunes persones et sents referent, per altres un fet noticiable, per la majoria un més.

Doncs bé; tornant a la pista. Vaig començar amb la idea d'anar sol, sense enredar-me i vaig tornar a embolicar-me amb ritmes que no deurien ser els meus i no me'n vaig adonar fins que un conjunt de males sensacions com: no poder córrer, marejos, no poder veure líquids, no poder ingerir aliments i encara que la lluita era interior i la meta no era lluny, em van mirar la pressió i estava a 7 d'alta i 4 de baixa: va ser definitiu per una de les millors decisions que podia prendre: la retirada. Vaig perdre cinc quilos, un 7% del meu pes i tampoc era normal.

La primera retirada des de que practico aquest tipus de proves i sempre m'havia preguntat que sentiria. Doncs una sensació desconeguda i un munt de preguntes. Però bé: si trobo la solució a la baixada de tensió ho tornarem a provar; si no haurà estat l'última vegada.

Gràcies a tots i cadascú i desmitificant la importància, tan sols dir que avui estic perfecte, tot i la decepció.


la fotografia que fa Pep Mota al sortida amb primer terme en Javier Lozano, que a més va vèncer


En aquesta fotografia d'en Sebastian Chamorro, Davant en Joan Compte; un home ple d'anècdotes, consells, amb un caràcter magnífic i una fortalesa enorme. No fa massa, un o dos anys, va fer l'Spartathlon : una prova només apte per gent molt especial: com ell.


L'Albert Cardona ens retrata amb la Núria Ruiz: tota una institució de les proves de 100 quilòmetres i que van crear un club. La Penya D.Catalan, que apropava els 100 quilòmetres als Catalans.


En José Manuel Portero, retrata en Paco Robles, que és un home capaç d'haver realitzat cent noranta quatre proves d'ultrafons; guanyador de moltes d'elles com la Marxa Romànica i que ha fet l'Ultra Trail del Montblanc. M'explicava que ha fet d'ajut i suport, en poc més de en quinze dies de diferència a grups per fer Cavalls del Vent amb uns temps determinats, per sota de vint hores.


En Juan Chamorro, també ens ha vingut a animar i en un moment en el que encara em sentia valent.


En Pep Mota ens retrata amb aquest mite: Francisco Javier Lázaro Merino de Fuenlabrada, va passar uns moments molt dolents de mal d'esquena, i van poder intercanviar moments de conversa importants. No volia marxar de Terrassa sense acabar la prova, i va patir un munt. És una persona capaç de córrer el 100 amb poc més de 8h i fer proves com el Veleta.

Doncs gràcies a tots per recolzament i em sap greu que no m'ha sortit com volia.

També gràcies pels ànims abans i després i com sabeu: el córrer és l'excusa per gaudir d'un munt de gent i de llocs que val molt la pena.

dimarts, d’octubre 18, 2011

Esborrany automàtic

JAUME LEIVA : Mossenaire d'honor

Jaume Leiva és el millor maratonià de #Terrassa . També un dels millors de Catalunya i com no de l'estat. Pels campionats del mon que es disputaven enguany, demanaven una marca que va fer de 2h15', però no va ser suficent per ésser sel·leccionat i disputar-lo, perquè de cinc que tenien costum d'anar-hi, només hi van anar tres de maratonians de marques similars. Si no fos pels temps que corren, en que molts atletes es trobem abandonats a la seva disort, podria tenir un futur impressionant i nosaltres ens en fem ressò. Pel lloc on vivim, està relegat a grans actuacions allà on va, però sense gairebé ajut per part de ningú. En aquests moments es troba compatibilitzant feina i esport a alt nivell i moltes vegades reclamant atenció. Molts reconeixements, però sense la projecció que si podria tenir si algú es fitsés amb ell.

Per nosaltres, que entrenem plegats tots els dissabtes, els "Mossenaires", feia dies que sabíem que ens acompanyaria, i aprofitant que encara no havia començat la temporada i després de les seves vacances i quan està a punt de tornar a la dura rutina esportiva, ens ha honorat amb la seva companyia als que sortim des de la Torre de Mossèn Homs.

Des de dijous que ho sabíem i haviem preparat el circuit, per què fos divertit per tots i amb els ingredients que afegim per trobar-nos-hi bé al seu costat i procurant no portar-lo per lloc on pugués pendre mal.

Hem sortit en direcció al bosc de Can Deu, de la veina localitat de Sabadell, on hem fet uns canvis, xerrades i el característic entrenament on tots ens fem costat, i fotografies, videos, de recordatori i on enfortim vincles amistosos amb els que es va fent habituals.

De part de tots els "Mossenaires" i ara que ja et tenim de "Mossenaire", molta i molta sort i que aconsegueixis tot allò per ho que estàs lluitant.



Avui el nostre regal era en Jaume Leiva: estàvem a punt d'entrenar amb ell


Engeguem tots plegats, els cinquanta set amigues i amics que ens hem aplegat per anar a fer un bon entrenament




Avui les boires ens tapen la nostra Mola, tan present en els entrenaments

La Roser amb en Jaume Leiva

ens apropem al primer reagrupament mossenaire


I aquí, com fem sovint, anar a buscar als amics que venen un xic més endarrerits, com és el cas del nostre mossenaire més veterà, l'Agustin Salvador que li ha fet il·llusió estar un dia tan assenyalat. I d'esquena en LLuis, fent ho propi. Amb un dada interessant: cumplia seixanta-anys aquest noi.





i el sol comença a ensenyar el barret

En el primer canvi en baixada, el nostre campió ha estat l'Adrià i es mostrava així d'eufòric

anem arribant tots


Aquí els mossenaires estàtics

El Joaquim es retrata amb el Xavi, que s'estrenava a la trobada

I aquí el mateix Jaume exercint de mossenaire: a la cerca del que ve per darrera


Cap aquí, deia l'Enric.



I no ho sembla, però hi ha cami

I ara tancant el grup, una vegada passada la carretera de Matadepera-Sabadell: en Jaume




En Jaume ens explicava com és la dura vida de l'atleta i com li agradava estar aquí avuí,



Hem fet un bon canvi en baixada, com veieu encapçalat en aquest segon grup, per en CAsi. El primer anava més avançat fins a l'Ermita de Sant Vicenç de Verders.












En Marc Roura, el nostre Jardiner, de la Jardineria el Roura, que està a l'entrada de Matadepera, amb bona conversa amb en Jaume


En Victor seguit de prop per en Ruben Leiva, que també va ésser un luxós "Mossenaire de la setmana"




Avui, en Jordi Bellart samarreta fosca, s'estrenava de mossenaire, al costat de l'Oscar, que també va estar el seu primer dia mossenaire de la setmana


I ara hem fet una bona sessió fotogràfica amb en Jaume Leiva


L'Anna Cos i en Jaume. Dos campions impressionants !


en Jaume i en Josep Jiménez


En Jaume i en Victor, que va ser mossenaire de la setmana i va fer-nos el famós documental del "Corredor Popular"

Mossenaire nova, la Silena Yépez, que ha vingut acompanyant al Jaume i l'Oscar del Rio


La Roser i en Jaume

Joan i Pedro Molina, amb en Jaume

Jose Maria Cuadrado en Jaume ens ha assegurat que és un dels millors triatletes Catalans del moment


EN Jaume i en Jordi Bellart

l'Emilio i en Casi, amb en Jaume


l'Agustin Martínez i en Jaume

En José Pérez i en Jaume

Toni Granados i Jaume

En Carles i en Toni, amb en Jaume

Carles i Manel, amb en Jaume

En Carles Salmerón, amb en Jaume

Ramon i Jaume

Xavier i Joaquim, amb en Jaume

l'Oscar i en Jaume

El pare Martin Molina, amb el seus fills Adrian i Martín, amb en Jaume


pare i fill Casasola, en Josep i l'Oriol, i en Jaume

l'Adrià amb en Jaume

l'Oriol Farré amb en Jaume

l'Antonio Gallardo, amb en Jaume

L'Eva amb en Jaume

Toni Rubio, amb en Jaume

Em Jordi Codinas, amb en Jaume

Rubén Leiva i Oscar del Rio, amb en Jaume

Pep i en Jaume . En Jaume és el de vert.


Avui s'estrenava com a mossenaire, crec que recordo que de l'època del Club Atletisme Terrassa, i coneix a tota la gent de l'època. Crec que es diu Joan, però com que s'ho ha passat molt bé i tornarà, tindrem la sort de coneixe't millor


Foto històrica de Familia Mossenaire amb en Jaume Leiva: proclamat "Mossenaire de la Setmana"






En Jaume Leiva ens recomana per coneixe'l l'excepcional entrevista que li han fet a un blog molt bo anomenat "Agafa'm si pots" on es pot tenir una idea ben clara del nostre gran campió , i l'entrevista és aquí
Catalunya, model de talent (II). Entrevista a Jaume Leiva


Per les xarxes socials i quan feia poca estona de l'entrenament, les seves paraules eren afagalagadores i que tots agraïm.










En Jaume ens recomana per coneixe'l l'excepcional entrevista que li han fet a un blog molt bo anomenat "Agafa'm si pots" on es pot tenir una idea ben clara del nostre gran campió , i l'entrevista és aquí
Catalunya, model de talent (II). Entrevista a Jaume Leiva