Al tercer any d'haver-me pres seriosament entrenar per anar millorant la meva condició física per tal d'afrontar totes les proves que em proposés amb més garanties i després d'haver-me entrenat en José Vicente Muñoz i haver aconseguit fer 1h21 en mitja marató i 2h54 minuts en marató, als següents anys em portava la Carmen Gómez. Una persona que tractava als seus atletes com a fills o com si fossim la seva pròpia familia. En aquell moment només fèiem grans distàncies amb la Unió Atlètica Terrassa poca colla i que entrénessim amb ella, érem en Xavier Jaques i jo. Doncs bé, com que en Xaviert ell vivia al terme de Castellar del Vallès i jo a Terrassa, el punt ideal per trobar-nos per entrenar plegats era justament l'anomenada Torre Mossèn Homs, d'on li ve el nom a la masia i aquesta a la vegada d'un mossèn que havia estat a les Esglésies de Sant Pere de pàrroc.
El lloc: ideal. Era ja conegut per molts corredors, però nosaltres el redescobríem dia a dia. Amb els anys vam acabar animant als nostres amics com en Jordi, el massatgista, en Marinelo i mica en mica un grapat d'amics que al llarg del temps han compartit el lloc per on entrenar.
