De fa temps que he provat moltes maneres de practicar esport. Jugar al carrer quan era petit, anar en bicicleta amunt i avall, futbol gran, en camps de terra com el de Sant Llorenç i el del Poble Nou, amb un equips de veterans on hi havia el meu pare; també futbol sala amb els companys del club d'Escacs Terrassa; escacs (un esport una mica quiet), judo amb el mestre Berenguer, frontennis, squash, ping-pong. També bicicleta de carretera en solitari en plena adolescència, l'any 78 vaig fer-me soci de les pistes d'atletisme i no he deixat d'anar-hi fins a dia d'avui, sempre que he pogut per tenir base pels altres esports.
Doncs si, un cop em vaig casar, em vaig adonar que tenia de fer gimnàstica i m'apunto al gimnàs Olimpo, on a part de fer peses i squash, sovintajava fer almenys un dia per setmana, córrer. Anava a les pistes de Can Jofresa, d'on he estat soci, donat que no representava una gran despesa.
Però, quan de la ma d'un amic del gimnàs, en Xavi Boronat, faig la primer cursa de l'Epic, descobreixo el mon de les curses i des d'aquell moment el plaer de fer esport amb una cosa tan elemental com és córrer.
