nou quilòmetres ben acompanyat

Hem tornat a gaudir d'un entrenament en grup amb gent vinguda de tot arreu amb ganes d'entrenar plegats i fer-ho per uns lloc prou atractius per que la nostra afició a córrer s'alimenti de bones sensacions.
El recorregut ha estat la bonica baixada veient petits horts i grans camps de conreu, fins l'estació de Torrebonica on ben re-agrupats continuem el descens. Arribat un punt on enfilarem una suau pujada prop de l'Hospital de Terrassa. Aprofito per dir que en aquest punt de vegades hi deixo la moto i surto des d'aquí per també fer una horeta algun migdia, com va ser l'anterior divendres, i ho dic per què als meus entrenaments hi sou tots convidats.



La fotografia la fem a un lloc on veiem una camps amb una masia al bell mig i d'aquí ens dirigirem fins a l'embassament del camp del golf del Prat. Continuarem pel perímetre del camp pel corriol ben cuidat, que ens creuarem amb mossenaires que anaven de baixada i als que hem retratat per mostrar fidel testimoni. Com que al centre mediambiental dúiem poc més de set quilòmetres, vam fer un petit tomb per finalitzar amb nou quilòmetres fantàstics, i destacar la vinguda de nous mossenaires que ens han regalat la seva companyia: tres noies/senyores.
Com havia promès la Mari Pau, amb la Dolors ens esperàven per donar-nos la benvinguda i s'han fet la fotografia amb Joi, que avui s'estrenava i esperem aquest proper dissabte, com a tu m'estàs llegint.




Passant tot riallers pel damunt de sobre la RENFE


Pel camí de tornada veiem un bonic grup de mossenaries, els coneixeu ?


A l'arribada ens esperàven dues bones amigues, que es retraten amb la nova mossenarie: la Joi.
Sap greu que no hi fossin les altres nòies que havien marxat.



Podeu veure també el fòrum de la jornada, amb comentaris de'n Mirabet, Mari Pau,



Ahlam Elkadi té un historial ple d'èxits, com guanyar a proves de gran prestigi com la mitja de Les on va assolir el primer lloc amb una temps 1h 19' i sovintejar els primers llocs de moltes curses com la Sant Silvestre de Barcelona va ser cinquena de la general femenina.
Aquest dissabte venia al costat del seu sogre, l'Eugeni, i explicava que està lluitant amb una lesió a la planta dels peus que no la deixa tornar a tenir aquells ritmes, però no defalleix. Tant ella com el seu marit, en David Guarch, tenen l'atletisme com un element imprescindible en el tarannà diari i amdós destaquen de forma més que evident, si seguim els seus historials.
Voldria explicar que conec a Ahlam de fa set anys, quan va venir amb moltes dificultats lingüistiques a la seu de la Unió Atlètica Terrassa, de la qual en vaig formar part. Volia anar a córrer i li feia especial il·lusió dur la nostra samarreta i no sabia com fer-se explicar. Doncs bé, em recordava dissabte que a més necessitava horaris de tren i per tot plegat va ser la primera vegada que vam contactar. Ara, li vaig dir: "Ahora te toca hablar catalan", i va ser genial: es va posar a parlar Català de la manera més perfecte i amb un accent fantàstic i us prometo que se'm va posar la pell de gallina. Un comentari que sol ser general amb les persones que han fet aquest esforç, és que la gent no li parlen en català, però que a ella li encanta i a més em va fer molts més comentaris molt bonics i la vull felicitar per tot.
Ja baixant per la carretera de Castellar vaig aturar-me a la parada del seu marit per saluda'l com és habitual.

nou quilòmetres ben acompanyat

Hem tornat a gaudir d'un entrenament en grup amb gent vinguda de tot arreu amb ganes d'entrenar plegats i fer-ho per uns lloc prou atractius per que la nostra afició a córrer s'alimenti de bones sensacions.
El recorregut ha estat la bonica baixada veient petits horts i grans camps de conreu, fins l'estació de Torrebonica on ben re-agrupats continuem el descens. Arribat un punt on enfilarem una suau pujada prop de l'Hospital de Terrassa. Aprofito per dir que en aquest punt de vegades hi deixo la moto i surto des d'aquí per també fer una horeta algun migdia, com va ser l'anterior divendres, i ho dic per què als meus entrenaments hi sou tots convidats.



La fotografia la fem a un lloc on veiem una camps amb una masia al bell mig i d'aquí ens dirigirem fins a l'embassament del camp del golf del Prat. Continuarem pel perímetre del camp pel corriol ben cuidat, que ens creuarem amb mossenaires que anaven de baixada i als que hem retratat per mostrar fidel testimoni. Com que al centre mediambiental dúiem poc més de set quilòmetres, vam fer un petit tomb per finalitzar amb nou quilòmetres fantàstics, i destacar la vinguda de nous mossenaires que ens han regalat la seva companyia: tres noies/senyores.
Com havia promès la Mari Pau, amb la Dolors ens esperàven per donar-nos la benvinguda i s'han fet la fotografia amb Joi, que avui s'estrenava i esperem aquest proper dissabte, com a tu m'estàs llegint.




Passant tot riallers pel damunt de sobre la RENFE


Pel camí de tornada veiem un bonic grup de mossenaries, els coneixeu ?


A l'arribada ens esperàven dues bones amigues, que es retraten amb la nova mossenarie: la Joi.
Sap greu que no hi fossin les altres nòies que havien marxat.



Podeu veure també el fòrum de la jornada, amb comentaris de'n Mirabet, Mari Pau,



Ahlam Elkadi té un historial ple d'èxits, com guanyar a proves de gran prestigi com la mitja de Les on va assolir el primer lloc amb una temps 1h 19' i sovintejar els primers llocs de moltes curses com la Sant Silvestre de Barcelona va ser cinquena de la general femenina.
Aquest dissabte venia al costat del seu sogre, l'Eugeni, i explicava que està lluitant amb una lesió a la planta dels peus que no la deixa tornar a tenir aquells ritmes, però no defalleix. Tant ella com el seu marit, en David Guarch, tenen l'atletisme com un element imprescindible en el tarannà diari i amdós destaquen de forma més que evident, si seguim els seus historials.
Voldria explicar que conec a Ahlam de fa set anys, quan va venir amb moltes dificultats lingüistiques a la seu de la Unió Atlètica Terrassa, de la qual en vaig formar part. Volia anar a córrer i li feia especial il·lusió dur la nostra samarreta i no sabia com fer-se explicar. Doncs bé, em recordava dissabte que a més necessitava horaris de tren i per tot plegat va ser la primera vegada que vam contactar. Ara, li vaig dir: "Ahora te toca hablar catalan", i va ser genial: es va posar a parlar Català de la manera més perfecte i amb un accent fantàstic i us prometo que se'm va posar la pell de gallina. Un comentari que sol ser general amb les persones que han fet aquest esforç, és que la gent no li parlen en català, però que a ella li encanta i a més em va fer molts més comentaris molt bonics i la vull felicitar per tot.
Ja baixant per la carretera de Castellar vaig aturar-me a la parada del seu marit per saluda'l com és habitual.

nou quilòmetres ben acompanyat

Hem tornat a gaudir d'un entrenament en grup amb gent vinguda de tot arreu amb ganes d'entrenar plegats i fer-ho per uns lloc prou atractius per que la nostra afició a córrer s'alimenti de bones sensacions.
El recorregut ha estat la bonica baixada veient petits horts i grans camps de conreu, fins l'estació de Torrebonica on ben re-agrupats continuem el descens. Arribat un punt on enfilarem una suau pujada prop de l'Hospital de Terrassa. Aprofito per dir que en aquest punt de vegades hi deixo la moto i surto des d'aquí per també fer una horeta algun migdia, com va ser l'anterior divendres, i ho dic per què als meus entrenaments hi sou tots convidats.



La fotografia la fem a un lloc on veiem una camps amb una masia al bell mig i d'aquí ens dirigirem fins a l'embassament del camp del golf del Prat. Continuarem pel perímetre del camp pel corriol ben cuidat, que ens creuarem amb mossenaires que anaven de baixada i als que hem retratat per mostrar fidel testimoni. Com que al centre mediambiental dúiem poc més de set quilòmetres, vam fer un petit tomb per finalitzar amb nou quilòmetres fantàstics, i destacar la vinguda de nous mossenaires que ens han regalat la seva companyia: tres noies/senyores.
Com havia promès la Mari Pau, amb la Dolors ens esperàven per donar-nos la benvinguda i s'han fet la fotografia amb Joi, que avui s'estrenava i esperem aquest proper dissabte, com a tu m'estàs llegint.




Passant tot riallers pel damunt de sobre la RENFE


Pel camí de tornada veiem un bonic grup de mossenaries, els coneixeu ?


A l'arribada ens esperàven dues bones amigues, que es retraten amb la nova mossenarie: la Joi.
Sap greu que no hi fossin les altres nòies que havien marxat.



Podeu veure també el fòrum de la jornada, amb comentaris de'n Mirabet, Mari Pau,



Ahlam Elkadi té un historial ple d'èxits, com guanyar a proves de gran prestigi com la mitja de Les on va assolir el primer lloc amb una temps 1h 19' i sovintejar els primers llocs de moltes curses com la Sant Silvestre de Barcelona va ser cinquena de la general femenina.
Aquest dissabte venia al costat del seu sogre, l'Eugeni, i explicava que està lluitant amb una lesió a la planta dels peus que no la deixa tornar a tenir aquells ritmes, però no defalleix. Tant ella com el seu marit, en David Guarch, tenen l'atletisme com un element imprescindible en el tarannà diari i amdós destaquen de forma més que evident, si seguim els seus historials.
Voldria explicar que conec a Ahlam de fa set anys, quan va venir amb moltes dificultats lingüistiques a la seu de la Unió Atlètica Terrassa, de la qual en vaig formar part. Volia anar a córrer i li feia especial il·lusió dur la nostra samarreta i no sabia com fer-se explicar. Doncs bé, em recordava dissabte que a més necessitava horaris de tren i per tot plegat va ser la primera vegada que vam contactar. Ara, li vaig dir: "Ahora te toca hablar catalan", i va ser genial: es va posar a parlar Català de la manera més perfecte i amb un accent fantàstic i us prometo que se'm va posar la pell de gallina. Un comentari que sol ser general amb les persones que han fet aquest esforç, és que la gent no li parlen en català, però que a ella li encanta i a més em va fer molts més comentaris molt bonics i la vull felicitar per tot.
Ja baixant per la carretera de Castellar vaig aturar-me a la parada del seu marit per saluda'l com és habitual.

…i van nou Matagalls.

Em vaig preguntar moltes vegades abans de sortir, si donat la poca preparació durant el mes d'agost, i tot i que si que vaig fer entrenaments específics a darrera hora pensava, que havia arribat tard a tenir garanties de la consecució.
Com que sempre em deixo quelcom, vaig posar-ho tot apunt amb tranquil·litat, amb alguna novetat com alleugerir molt la motxilla amb només el que s'ha fet servir a altres edicions.





http://www.cegracia.cat/mm09/
A quarts de quatre en venen a buscar en Zarco i Díaz, en concret el fill del segon, que ens apropa fins a Coll formic, on s'apleguen un munt d'excursionistes. Em puc creuar i desitjar el millor amb amics com son, en Josep Garcia, Pedro, Salvador Reig, la Teresa Farriol i en Pau Sust que anava de xofer, en Ferran Galceran, Jaume Aragonès, Albert Isidro, i segur que em deixo algú. Estic tota l'estona amb en Vicenç Sant sense saber que faríem de parella de fet, tota la nit. Instants previs de la sortida estic parlant amb en Josep Serra, amb el que vaig anar l'any passat i al que dic que no pensava córrer només a llocs plans i alguna baixadeta segura.
A les 17:58 ens fan passar per la sortida i amb control de codi de barres surto sense presses i miro un cinta groga autoadhesiva que havíem de subjectar al canell, per que a aquesta prova s'hi afegeix molta gent sense inscripció i difícil de controlar. Una vegada ja havia sortit, s'apropa en Serra i se'n adona que no correré i marxa; passats uns instants una de les persones més emblemàtiques d'aquesta prova, en Joan Llopart que acompanyat d'un amic al que denominen Body em sorprèn per diferents motius. Em comenta que assolirà la seva vint-i-quatrena participació i finalització, i tenint en compte que puja al Matagalls, cosa que s'ha deixat de fer darrerament, a diferència dels seus inicis. Ell manté la tradició. Prop del control 1, torno a veure en Vicenç Sant, que fins aquell moment no sabia que seria el meu gran aliat per passar una de les meves millors Matagalls. Anem molt compenetrats i en cap moment defallim i molt avinguts fins gairebé la jardineria de Vacarisses, que decideix no acompanyar als que ara formàvem un trio, junt amb un amic: Xavi Caros.
En Xavi és una persona que l'hi agrada la tecnificació i amb el que resulta molt agradable marxar. Va amb els seus dos gps amb els tracks. Des de que ens deixa en Vicenç, anem junts i més tard just a punt d'arribar al final, en Vicenç ens atrapa i podem finalitzar tots tres.
Destacaria que als avituallaments en Vicenç i jo fem el més just i per no refredar-nos, prenem els aliments que ens serviran per refer-nos. Els meus preferits son el te, derivats de la tonyina, fruita i poca cosa més. Al Camí Moliner, bon nom, a Matadepera, menjo el tradicional Donuts.
A l'arribada en Vicenç l'esperaven els seus pares, una parella entranyable i amb una amabilitat a l'estil del mateix Vicenç, al que tinc que agrair força la seva companyia. Em quedarà per tot plegat un molt bon record de la meva novena participació, aquesta vegada amb 15h57'.

Al fòrum que tenim amb amics hi ha la crònica de l'Alex, que fèia la seva primera i val la pena veure el que n'arriba a saber, la de'n Massaguer, que és un especialista en tot tipus de proves i tota una colla d'amics que ens fa sentir més propers, amb ànims per part de tots i en Mirabet que estava en un control.

Aquí:

http://mossenhoms.netfreehost.com/mossenhoms-post-8660.html#8660

Gràcies per llegir-me.

...i van nou Matagalls.

Em vaig preguntar moltes vegades abans de sortir, si donat la poca preparació durant el mes d'agost, i tot i que si que vaig fer entrenaments específics a darrera hora pensava, que havia arribat tard a tenir garanties de la consecució.
Com que sempre em deixo quelcom, vaig posar-ho tot apunt amb tranquil·litat, amb alguna novetat com alleugerir molt la motxilla amb només el que s'ha fet servir a altres edicions.





http://www.cegracia.cat/mm09/
A quarts de quatre en venen a buscar en Zarco i Díaz, en concret el fill del segon, que ens apropa fins a Coll formic, on s'apleguen un munt d'excursionistes. Em puc creuar i desitjar el millor amb amics com son, en Josep Garcia, Pedro, Salvador Reig, la Teresa Farriol i en Pau Sust que anava de xofer, en Ferran Galceran, Jaume Aragonès, Albert Isidro, i segur que em deixo algú. Estic tota l'estona amb en Vicenç Sant sense saber que faríem de parella de fet, tota la nit. Instants previs de la sortida estic parlant amb en Josep Serra, amb el que vaig anar l'any passat i al que dic que no pensava córrer només a llocs plans i alguna baixadeta segura.
A les 17:58 ens fan passar per la sortida i amb control de codi de barres surto sense presses i miro un cinta groga autoadhesiva que havíem de subjectar al canell, per que a aquesta prova s'hi afegeix molta gent sense inscripció i difícil de controlar. Una vegada ja havia sortit, s'apropa en Serra i se'n adona que no correré i marxa; passats uns instants una de les persones més emblemàtiques d'aquesta prova, en Joan Llopart que acompanyat d'un amic al que denominen Body em sorprèn per diferents motius. Em comenta que assolirà la seva vint-i-quatrena participació i finalització, i tenint en compte que puja al Matagalls, cosa que s'ha deixat de fer darrerament, a diferència dels seus inicis. Ell manté la tradició. Prop del control 1, torno a veure en Vicenç Sant, que fins aquell moment no sabia que seria el meu gran aliat per passar una de les meves millors Matagalls. Anem molt compenetrats i en cap moment defallim i molt avinguts fins gairebé la jardineria de Vacarisses, que decideix no acompanyar als que ara formàvem un trio, junt amb un amic: Xavi Caros.
En Xavi és una persona que l'hi agrada la tecnificació i amb el que resulta molt agradable marxar. Va amb els seus dos gps amb els tracks. Des de que ens deixa en Vicenç, anem junts i més tard just a punt d'arribar al final, en Vicenç ens atrapa i podem finalitzar tots tres.
Destacaria que als avituallaments en Vicenç i jo fem el més just i per no refredar-nos, prenem els aliments que ens serviran per refer-nos. Els meus preferits son el te, derivats de la tonyina, fruita i poca cosa més. Al Camí Moliner, bon nom, a Matadepera, menjo el tradicional Donuts.
A l'arribada en Vicenç l'esperaven els seus pares, una parella entranyable i amb una amabilitat a l'estil del mateix Vicenç, al que tinc que agrair força la seva companyia. Em quedarà per tot plegat un molt bon record de la meva novena participació, aquesta vegada amb 15h57'.

Al fòrum que tenim amb amics hi ha la crònica de l'Alex, que fèia la seva primera i val la pena veure el que n'arriba a saber, la de'n Massaguer, que és un especialista en tot tipus de proves i tota una colla d'amics que ens fa sentir més propers, amb ànims per part de tots i en Mirabet que estava en un control.

Aquí:

http://mossenhoms.netfreehost.com/mossenhoms-post-8660.html#8660

Gràcies per llegir-me.

…i van nou Matagalls.

Em vaig preguntar moltes vegades abans de sortir, si donat la poca preparació durant el mes d'agost, i tot i que si que vaig fer entrenaments específics a darrera hora pensava, que havia arribat tard a tenir garanties de la consecució.
Com que sempre em deixo quelcom, vaig posar-ho tot apunt amb tranquil·litat, amb alguna novetat com alleugerir molt la motxilla amb només el que s'ha fet servir a altres edicions.





http://www.cegracia.cat/mm09/
A quarts de quatre en venen a buscar en Zarco i Díaz, en concret el fill del segon, que ens apropa fins a Coll formic, on s'apleguen un munt d'excursionistes. Em puc creuar i desitjar el millor amb amics com son, en Josep Garcia, Pedro, Salvador Reig, la Teresa Farriol i en Pau Sust que anava de xofer, en Ferran Galceran, Jaume Aragonès, Albert Isidro, i segur que em deixo algú. Estic tota l'estona amb en Vicenç Sant sense saber que faríem de parella de fet, tota la nit. Instants previs de la sortida estic parlant amb en Josep Serra, amb el que vaig anar l'any passat i al que dic que no pensava córrer només a llocs plans i alguna baixadeta segura.
A les 17:58 ens fan passar per la sortida i amb control de codi de barres surto sense presses i miro un cinta groga autoadhesiva que havíem de subjectar al canell, per que a aquesta prova s'hi afegeix molta gent sense inscripció i difícil de controlar. Una vegada ja havia sortit, s'apropa en Serra i se'n adona que no correré i marxa; passats uns instants una de les persones més emblemàtiques d'aquesta prova, en Joan Llopart que acompanyat d'un amic al que denominen Body em sorprèn per diferents motius. Em comenta que assolirà la seva vint-i-quatrena participació i finalització, i tenint en compte que puja al Matagalls, cosa que s'ha deixat de fer darrerament, a diferència dels seus inicis. Ell manté la tradició. Prop del control 1, torno a veure en Vicenç Sant, que fins aquell moment no sabia que seria el meu gran aliat per passar una de les meves millors Matagalls. Anem molt compenetrats i en cap moment defallim i molt avinguts fins gairebé la jardineria de Vacarisses, que decideix no acompanyar als que ara formàvem un trio, junt amb un amic: Xavi Caros.
En Xavi és una persona que l'hi agrada la tecnificació i amb el que resulta molt agradable marxar. Va amb els seus dos gps amb els tracks. Des de que ens deixa en Vicenç, anem junts i més tard just a punt d'arribar al final, en Vicenç ens atrapa i podem finalitzar tots tres.
Destacaria que als avituallaments en Vicenç i jo fem el més just i per no refredar-nos, prenem els aliments que ens serviran per refer-nos. Els meus preferits son el te, derivats de la tonyina, fruita i poca cosa més. Al Camí Moliner, bon nom, a Matadepera, menjo el tradicional Donuts.
A l'arribada en Vicenç l'esperaven els seus pares, una parella entranyable i amb una amabilitat a l'estil del mateix Vicenç, al que tinc que agrair força la seva companyia. Em quedarà per tot plegat un molt bon record de la meva novena participació, aquesta vegada amb 15h57'.

Al fòrum que tenim amb amics hi ha la crònica de l'Alex, que fèia la seva primera i val la pena veure el que n'arriba a saber, la de'n Massaguer, que és un especialista en tot tipus de proves i tota una colla d'amics que ens fa sentir més propers, amb ànims per part de tots i en Mirabet que estava en un control.

Aquí:

http://mossenhoms.netfreehost.com/mossenhoms-post-8660.html#8660

Gràcies per llegir-me.

...i van nou Matagalls.

Em vaig preguntar moltes vegades abans de sortir, si donat la poca preparació durant el mes d'agost, i tot i que si que vaig fer entrenaments específics a darrera hora pensava, que havia arribat tard a tenir garanties de la consecució.
Com que sempre em deixo quelcom, vaig posar-ho tot apunt amb tranquil·litat, amb alguna novetat com alleugerir molt la motxilla amb només el que s'ha fet servir a altres edicions.





http://www.cegracia.cat/mm09/
A quarts de quatre en venen a buscar en Zarco i Díaz, en concret el fill del segon, que ens apropa fins a Coll formic, on s'apleguen un munt d'excursionistes. Em puc creuar i desitjar el millor amb amics com son, en Josep Garcia, Pedro, Salvador Reig, la Teresa Farriol i en Pau Sust que anava de xofer, en Ferran Galceran, Jaume Aragonès, Albert Isidro, i segur que em deixo algú. Estic tota l'estona amb en Vicenç Sant sense saber que faríem de parella de fet, tota la nit. Instants previs de la sortida estic parlant amb en Josep Serra, amb el que vaig anar l'any passat i al que dic que no pensava córrer només a llocs plans i alguna baixadeta segura.
A les 17:58 ens fan passar per la sortida i amb control de codi de barres surto sense presses i miro un cinta groga autoadhesiva que havíem de subjectar al canell, per que a aquesta prova s'hi afegeix molta gent sense inscripció i difícil de controlar. Una vegada ja havia sortit, s'apropa en Serra i se'n adona que no correré i marxa; passats uns instants una de les persones més emblemàtiques d'aquesta prova, en Joan Llopart que acompanyat d'un amic al que denominen Body em sorprèn per diferents motius. Em comenta que assolirà la seva vint-i-quatrena participació i finalització, i tenint en compte que puja al Matagalls, cosa que s'ha deixat de fer darrerament, a diferència dels seus inicis. Ell manté la tradició. Prop del control 1, torno a veure en Vicenç Sant, que fins aquell moment no sabia que seria el meu gran aliat per passar una de les meves millors Matagalls. Anem molt compenetrats i en cap moment defallim i molt avinguts fins gairebé la jardineria de Vacarisses, que decideix no acompanyar als que ara formàvem un trio, junt amb un amic: Xavi Caros.
En Xavi és una persona que l'hi agrada la tecnificació i amb el que resulta molt agradable marxar. Va amb els seus dos gps amb els tracks. Des de que ens deixa en Vicenç, anem junts i més tard just a punt d'arribar al final, en Vicenç ens atrapa i podem finalitzar tots tres.
Destacaria que als avituallaments en Vicenç i jo fem el més just i per no refredar-nos, prenem els aliments que ens serviran per refer-nos. Els meus preferits son el te, derivats de la tonyina, fruita i poca cosa més. Al Camí Moliner, bon nom, a Matadepera, menjo el tradicional Donuts.
A l'arribada en Vicenç l'esperaven els seus pares, una parella entranyable i amb una amabilitat a l'estil del mateix Vicenç, al que tinc que agrair força la seva companyia. Em quedarà per tot plegat un molt bon record de la meva novena participació, aquesta vegada amb 15h57'.

Al fòrum que tenim amb amics hi ha la crònica de l'Alex, que fèia la seva primera i val la pena veure el que n'arriba a saber, la de'n Massaguer, que és un especialista en tot tipus de proves i tota una colla d'amics que ens fa sentir més propers, amb ànims per part de tots i en Mirabet que estava en un control.

Aquí:

http://mossenhoms.netfreehost.com/mossenhoms-post-8660.html#8660

Gràcies per llegir-me.

…i van nou Matagalls.

Em vaig preguntar moltes vegades abans de sortir, si donat la poca preparació durant el mes d'agost, i tot i que si que vaig fer entrenaments específics a darrera hora pensava, que havia arribat tard a tenir garanties de la consecució.
Com que sempre em deixo quelcom, vaig posar-ho tot apunt amb tranquil·litat, amb alguna novetat com alleugerir molt la motxilla amb només el que s'ha fet servir a altres edicions.





http://www.cegracia.cat/mm09/
A quarts de quatre en venen a buscar en Zarco i Díaz, en concret el fill del segon, que ens apropa fins a Coll formic, on s'apleguen un munt d'excursionistes. Em puc creuar i desitjar el millor amb amics com son, en Josep Garcia, Pedro, Salvador Reig, la Teresa Farriol i en Pau Sust que anava de xofer, en Ferran Galceran, Jaume Aragonès, Albert Isidro, i segur que em deixo algú. Estic tota l'estona amb en Vicenç Sant sense saber que faríem de parella de fet, tota la nit. Instants previs de la sortida estic parlant amb en Josep Serra, amb el que vaig anar l'any passat i al que dic que no pensava córrer només a llocs plans i alguna baixadeta segura.
A les 17:58 ens fan passar per la sortida i amb control de codi de barres surto sense presses i miro un cinta groga autoadhesiva que havíem de subjectar al canell, per que a aquesta prova s'hi afegeix molta gent sense inscripció i difícil de controlar. Una vegada ja havia sortit, s'apropa en Serra i se'n adona que no correré i marxa; passats uns instants una de les persones més emblemàtiques d'aquesta prova, en Joan Llopart que acompanyat d'un amic al que denominen Body em sorprèn per diferents motius. Em comenta que assolirà la seva vint-i-quatrena participació i finalització, i tenint en compte que puja al Matagalls, cosa que s'ha deixat de fer darrerament, a diferència dels seus inicis. Ell manté la tradició. Prop del control 1, torno a veure en Vicenç Sant, que fins aquell moment no sabia que seria el meu gran aliat per passar una de les meves millors Matagalls. Anem molt compenetrats i en cap moment defallim i molt avinguts fins gairebé la jardineria de Vacarisses, que decideix no acompanyar als que ara formàvem un trio, junt amb un amic: Xavi Caros.
En Xavi és una persona que l'hi agrada la tecnificació i amb el que resulta molt agradable marxar. Va amb els seus dos gps amb els tracks. Des de que ens deixa en Vicenç, anem junts i més tard just a punt d'arribar al final, en Vicenç ens atrapa i podem finalitzar tots tres.
Destacaria que als avituallaments en Vicenç i jo fem el més just i per no refredar-nos, prenem els aliments que ens serviran per refer-nos. Els meus preferits son el te, derivats de la tonyina, fruita i poca cosa més. Al Camí Moliner, bon nom, a Matadepera, menjo el tradicional Donuts.
A l'arribada en Vicenç l'esperaven els seus pares, una parella entranyable i amb una amabilitat a l'estil del mateix Vicenç, al que tinc que agrair força la seva companyia. Em quedarà per tot plegat un molt bon record de la meva novena participació, aquesta vegada amb 15h57'.

Al fòrum que tenim amb amics hi ha la crònica de l'Alex, que fèia la seva primera i val la pena veure el que n'arriba a saber, la de'n Massaguer, que és un especialista en tot tipus de proves i tota una colla d'amics que ens fa sentir més propers, amb ànims per part de tots i en Mirabet que estava en un control.

Aquí:

http://mossenhoms.netfreehost.com/mossenhoms-post-8660.html#8660

Gràcies per llegir-me.

...i van nou Matagalls.

Em vaig preguntar moltes vegades abans de sortir, si donat la poca preparació durant el mes d'agost, i tot i que si que vaig fer entrenaments específics a darrera hora pensava, que havia arribat tard a tenir garanties de la consecució.
Com que sempre em deixo quelcom, vaig posar-ho tot apunt amb tranquil·litat, amb alguna novetat com alleugerir molt la motxilla amb només el que s'ha fet servir a altres edicions.





http://www.cegracia.cat/mm09/
A quarts de quatre en venen a buscar en Zarco i Díaz, en concret el fill del segon, que ens apropa fins a Coll formic, on s'apleguen un munt d'excursionistes. Em puc creuar i desitjar el millor amb amics com son, en Josep Garcia, Pedro, Salvador Reig, la Teresa Farriol i en Pau Sust que anava de xofer, en Ferran Galceran, Jaume Aragonès, Albert Isidro, i segur que em deixo algú. Estic tota l'estona amb en Vicenç Sant sense saber que faríem de parella de fet, tota la nit. Instants previs de la sortida estic parlant amb en Josep Serra, amb el que vaig anar l'any passat i al que dic que no pensava córrer només a llocs plans i alguna baixadeta segura.
A les 17:58 ens fan passar per la sortida i amb control de codi de barres surto sense presses i miro un cinta groga autoadhesiva que havíem de subjectar al canell, per que a aquesta prova s'hi afegeix molta gent sense inscripció i difícil de controlar. Una vegada ja havia sortit, s'apropa en Serra i se'n adona que no correré i marxa; passats uns instants una de les persones més emblemàtiques d'aquesta prova, en Joan Llopart que acompanyat d'un amic al que denominen Body em sorprèn per diferents motius. Em comenta que assolirà la seva vint-i-quatrena participació i finalització, i tenint en compte que puja al Matagalls, cosa que s'ha deixat de fer darrerament, a diferència dels seus inicis. Ell manté la tradició. Prop del control 1, torno a veure en Vicenç Sant, que fins aquell moment no sabia que seria el meu gran aliat per passar una de les meves millors Matagalls. Anem molt compenetrats i en cap moment defallim i molt avinguts fins gairebé la jardineria de Vacarisses, que decideix no acompanyar als que ara formàvem un trio, junt amb un amic: Xavi Caros.
En Xavi és una persona que l'hi agrada la tecnificació i amb el que resulta molt agradable marxar. Va amb els seus dos gps amb els tracks. Des de que ens deixa en Vicenç, anem junts i més tard just a punt d'arribar al final, en Vicenç ens atrapa i podem finalitzar tots tres.
Destacaria que als avituallaments en Vicenç i jo fem el més just i per no refredar-nos, prenem els aliments que ens serviran per refer-nos. Els meus preferits son el te, derivats de la tonyina, fruita i poca cosa més. Al Camí Moliner, bon nom, a Matadepera, menjo el tradicional Donuts.
A l'arribada en Vicenç l'esperaven els seus pares, una parella entranyable i amb una amabilitat a l'estil del mateix Vicenç, al que tinc que agrair força la seva companyia. Em quedarà per tot plegat un molt bon record de la meva novena participació, aquesta vegada amb 15h57'.

Al fòrum que tenim amb amics hi ha la crònica de l'Alex, que fèia la seva primera i val la pena veure el que n'arriba a saber, la de'n Massaguer, que és un especialista en tot tipus de proves i tota una colla d'amics que ens fa sentir més propers, amb ànims per part de tots i en Mirabet que estava en un control.

Aquí:

http://mossenhoms.netfreehost.com/mossenhoms-post-8660.html#8660

Gràcies per llegir-me.

Passejar, córrer i caminar

Fa dies que tinc els blogs una mica descuidats i no és pas per casualitat. He estat estiuejant a la bonica badia de Roses i no he dut les eines necessàries per obrar als blogs.
Aquestes primeres setmanes després de la desconnexió i una vegada arribats a casa, i com passa a molts de vosaltres son temps de replantejaments, i fan encetar temporada amb novetats i ganes de seguir projectes i obrir-ne de nous. A tall d'exemple i després de molts anys de pràctica esportiva, és bo posar-se reptes com ara la Matagalls-Montserrat. Per persones que estimen el lloc on viuen unir el aquests dos llocs caminant, son un gran motiu per sovintejar les muntanyes properes, i fer-ho fins al capdamunt.

Com sol passar, per l'esportista oblidar els bons costums dietètics i baixar amb la dedicació i entrenament, ens fa augmentar el pes i de retruc, quan tornem a necessitar del nostre cos, arrossega'l costa més. El primer que vaig fer va ser posar-me damunt de la bàscula i em va confirmar que el fet que la roba m'anés més estreta tenia una coherent explicació.
Com que comparteixo amb tothom els meus neguits esportius, el primer que vaig decidir és de col·leccionar entrenaments a dalt la Mola. El primer el vaig fer és anar al lloc on he estant entrenant abans del descans, prop de les instal·lacions esportives de l'Egara, on hi havien els amics Rafel, Agustí, l'Alex, els germans l'Albert i Carles i un nou conegut. Vaig intentar de seguir, amb poca fortuna i por de fer-me mal, amb la intenció de girar cua, i per una d'aquelles casualitats venia l'amic Ernest, que porta la web de cursesweb.com, i com que també anava d'estrena de temporada, vam baixar plegats després d'acomiadar-me de la colla just a la font de la Tartana.


A l'endemà, és a dir dimecres, amb l'amic Jordi Folch i com és costum amb mí mirant el rellotge, des de Can Robert fins la Mola per un recorregut de 5 qm. vam anar a la mola amb 49 minuts. De tornada agafem un camí un quilòmetre més curt. El dijous faig exactament el mateix recorregut, amb la meua dona la Marisol, amb 1h04'. El divendres hi torno, aquest cop sol, amb el mateix temps que el dimecres.
Com que el dissabte tenia la cursa de festa major de Matadepera, no vaig anar a l'entrenament en grup de Torre Mossèn Homs i a la tarda estava veient tota una colla d'amics, parlant amb l'un i l'altre i amb la intenció claríssima de no fer-me mal corrent.

Per una d'aquelles casualitats, qui em va animar per primera vegada a la vida a fer curses a ra fa dinou anys, en Xavi Boronat, anava fent la seva cursa amb prudència de no incidir sobre la seva lesió. Anar amb ell va ser emocionant, i més a l'arribada per la forta abraçada que ens vam donar. N'haurem de fer més sovint; de fet la primera cursa la van fer plegats, l'any 90.

A l'endemà, és a dir diumenge, la intenció era anar de Can Robert a Font Flàvia, com vaig fer, amb un recorregut total de quinze quilòmetres, amb aquella casualitat que a punt d'arribar dalt hi havia, l'Agustí en Rafel i l'Àlex entrenant, més enllà en Jordi Martínez i la Montse Vila. També, i també en un altre grup l'Alberto Prata i la seva família.
Bé dilluns vaig descansar de la part física i dimarts al migdia vaig sortir per Torre Mossèn Homs per fer uns deu quilòmetres, previs al massatge del vespre amb en Jordi (massatgista). Pel dimecres quedem amb en Jordi Folch i fem un dotze quilòmetres, també per camins de la zona, amb la pujada del torrent de Gotelles que tant m'agrada. Dijous reposo i divendres, el dia de la Diada vaig pujar des de Monistrol fins a Sant Jeroni, totalitzant setze quilòmetres, amb una d'aquelles casualitats que prop del cim em trobo de nou en Rafel, en Jeroni i un amics d'ells. Casualitat trobar-se a en Jeroni a Sant Jeroni, ara: dos Jeronis diferents. A la tarda hem anat a fer l'ofrena al monument nou a la plaça de l'11 de setembre.

Dissabte, i ara amb un company tan fidel com en Nuck, que quan em veu posar a punt la motxilla també s'hi posa ell, hem anat fins la Mola on he esmorzat unes peces de fruita. He pujat per un altre lloc amb quaranta.sis minuts sense córrer gens. Per una d'aquelles casualitats em trobo al Tito, amic de lsaac Romero, vestit de busso i tota una colla d'amics amb samarretes blaves que anaven de comiat de solteria; una bona colla d'amics tot contents. Ens he retratat plegats i semblaven contents de veure'm, jejeje. Jo també m'ha posat molt content de troba'ls i per una d'aquelles casualitats, i mentre parlàvem, baixaven pel camí, els amics, Antoni Zarco, Antoni Díaz i en Joan, amb els que hem quedat per anar entrenar plegats aquests dies, donat que farem la Matagalls.

Com que aquesta mena de crònica la vaig fent i fins ara no la publico, ja puc dir que ahir en Díaz i Zarco en van dur del Camí Moliner fins aprop de Sant Llorenç Savall, per fer cames per la Matagalls realitzant un total de divuit quilòmetres i grans xerrades sobre el passat, present i futur. Un dia bonic.

Bé i això es tot per qui em segueixi i desitjar-os el millor a tothom. Fins aviat.

Passejar, córrer i caminar

Fa dies que tinc els blogs una mica descuidats i no és pas per casualitat. He estat estiuejant a la bonica badia de Roses i no he dut les eines necessàries per obrar als blogs.
Aquestes primeres setmanes després de la desconnexió i una vegada arribats a casa, i com passa a molts de vosaltres son temps de replantejaments, i fan encetar temporada amb novetats i ganes de seguir projectes i obrir-ne de nous. A tall d'exemple i després de molts anys de pràctica esportiva, és bo posar-se reptes com ara la Matagalls-Montserrat. Per persones que estimen el lloc on viuen unir el aquests dos llocs caminant, son un gran motiu per sovintejar les muntanyes properes, i fer-ho fins al capdamunt.

Com sol passar, per l'esportista oblidar els bons costums dietètics i baixar amb la dedicació i entrenament, ens fa augmentar el pes i de retruc, quan tornem a necessitar del nostre cos, arrossega'l costa més. El primer que vaig fer va ser posar-me damunt de la bàscula i em va confirmar que el fet que la roba m'anés més estreta tenia una coherent explicació.
Com que comparteixo amb tothom els meus neguits esportius, el primer que vaig decidir és de col·leccionar entrenaments a dalt la Mola. El primer el vaig fer és anar al lloc on he estant entrenant abans del descans, prop de les instal·lacions esportives de l'Egara, on hi havien els amics Rafel, Agustí, l'Alex, els germans l'Albert i Carles i un nou conegut. Vaig intentar de seguir, amb poca fortuna i por de fer-me mal, amb la intenció de girar cua, i per una d'aquelles casualitats venia l'amic Ernest, que porta la web de cursesweb.com, i com que també anava d'estrena de temporada, vam baixar plegats després d'acomiadar-me de la colla just a la font de la Tartana.


A l'endemà, és a dir dimecres, amb l'amic Jordi Folch i com és costum amb mí mirant el rellotge, des de Can Robert fins la Mola per un recorregut de 5 qm. vam anar a la mola amb 49 minuts. De tornada agafem un camí un quilòmetre més curt. El dijous faig exactament el mateix recorregut, amb la meua dona la Marisol, amb 1h04'. El divendres hi torno, aquest cop sol, amb el mateix temps que el dimecres.
Com que el dissabte tenia la cursa de festa major de Matadepera, no vaig anar a l'entrenament en grup de Torre Mossèn Homs i a la tarda estava veient tota una colla d'amics, parlant amb l'un i l'altre i amb la intenció claríssima de no fer-me mal corrent.

Per una d'aquelles casualitats, qui em va animar per primera vegada a la vida a fer curses a ra fa dinou anys, en Xavi Boronat, anava fent la seva cursa amb prudència de no incidir sobre la seva lesió. Anar amb ell va ser emocionant, i més a l'arribada per la forta abraçada que ens vam donar. N'haurem de fer més sovint; de fet la primera cursa la van fer plegats, l'any 90.

A l'endemà, és a dir diumenge, la intenció era anar de Can Robert a Font Flàvia, com vaig fer, amb un recorregut total de quinze quilòmetres, amb aquella casualitat que a punt d'arribar dalt hi havia, l'Agustí en Rafel i l'Àlex entrenant, més enllà en Jordi Martínez i la Montse Vila. També, i també en un altre grup l'Alberto Prata i la seva família.
Bé dilluns vaig descansar de la part física i dimarts al migdia vaig sortir per Torre Mossèn Homs per fer uns deu quilòmetres, previs al massatge del vespre amb en Jordi (massatgista). Pel dimecres quedem amb en Jordi Folch i fem un dotze quilòmetres, també per camins de la zona, amb la pujada del torrent de Gotelles que tant m'agrada. Dijous reposo i divendres, el dia de la Diada vaig pujar des de Monistrol fins a Sant Jeroni, totalitzant setze quilòmetres, amb una d'aquelles casualitats que prop del cim em trobo de nou en Rafel, en Jeroni i un amics d'ells. Casualitat trobar-se a en Jeroni a Sant Jeroni, ara: dos Jeronis diferents. A la tarda hem anat a fer l'ofrena al monument nou a la plaça de l'11 de setembre.

Dissabte, i ara amb un company tan fidel com en Nuck, que quan em veu posar a punt la motxilla també s'hi posa ell, hem anat fins la Mola on he esmorzat unes peces de fruita. He pujat per un altre lloc amb quaranta.sis minuts sense córrer gens. Per una d'aquelles casualitats em trobo al Tito, amic de lsaac Romero, vestit de busso i tota una colla d'amics amb samarretes blaves que anaven de comiat de solteria; una bona colla d'amics tot contents. Ens he retratat plegats i semblaven contents de veure'm, jejeje. Jo també m'ha posat molt content de troba'ls i per una d'aquelles casualitats, i mentre parlàvem, baixaven pel camí, els amics, Antoni Zarco, Antoni Díaz i en Joan, amb els que hem quedat per anar entrenar plegats aquests dies, donat que farem la Matagalls.

Com que aquesta mena de crònica la vaig fent i fins ara no la publico, ja puc dir que ahir en Díaz i Zarco en van dur del Camí Moliner fins aprop de Sant Llorenç Savall, per fer cames per la Matagalls realitzant un total de divuit quilòmetres i grans xerrades sobre el passat, present i futur. Un dia bonic.

Bé i això es tot per qui em segueixi i desitjar-os el millor a tothom. Fins aviat.

Passejar, córrer i caminar

Fa dies que tinc els blogs una mica descuidats i no és pas per casualitat. He estat estiuejant a la bonica badia de Roses i no he dut les eines necessàries per obrar als blogs.
Aquestes primeres setmanes després de la desconnexió i una vegada arribats a casa, i com passa a molts de vosaltres son temps de replantejaments, i fan encetar temporada amb novetats i ganes de seguir projectes i obrir-ne de nous. A tall d'exemple i després de molts anys de pràctica esportiva, és bo posar-se reptes com ara la Matagalls-Montserrat. Per persones que estimen el lloc on viuen unir el aquests dos llocs caminant, son un gran motiu per sovintejar les muntanyes properes, i fer-ho fins al capdamunt.

Com sol passar, per l'esportista oblidar els bons costums dietètics i baixar amb la dedicació i entrenament, ens fa augmentar el pes i de retruc, quan tornem a necessitar del nostre cos, arrossega'l costa més. El primer que vaig fer va ser posar-me damunt de la bàscula i em va confirmar que el fet que la roba m'anés més estreta tenia una coherent explicació.
Com que comparteixo amb tothom els meus neguits esportius, el primer que vaig decidir és de col·leccionar entrenaments a dalt la Mola. El primer el vaig fer és anar al lloc on he estant entrenant abans del descans, prop de les instal·lacions esportives de l'Egara, on hi havien els amics Rafel, Agustí, l'Alex, els germans l'Albert i Carles i un nou conegut. Vaig intentar de seguir, amb poca fortuna i por de fer-me mal, amb la intenció de girar cua, i per una d'aquelles casualitats venia l'amic Ernest, que porta la web de cursesweb.com, i com que també anava d'estrena de temporada, vam baixar plegats després d'acomiadar-me de la colla just a la font de la Tartana.


A l'endemà, és a dir dimecres, amb l'amic Jordi Folch i com és costum amb mí mirant el rellotge, des de Can Robert fins la Mola per un recorregut de 5 qm. vam anar a la mola amb 49 minuts. De tornada agafem un camí un quilòmetre més curt. El dijous faig exactament el mateix recorregut, amb la meua dona la Marisol, amb 1h04'. El divendres hi torno, aquest cop sol, amb el mateix temps que el dimecres.
Com que el dissabte tenia la cursa de festa major de Matadepera, no vaig anar a l'entrenament en grup de Torre Mossèn Homs i a la tarda estava veient tota una colla d'amics, parlant amb l'un i l'altre i amb la intenció claríssima de no fer-me mal corrent.

Per una d'aquelles casualitats, qui em va animar per primera vegada a la vida a fer curses a ra fa dinou anys, en Xavi Boronat, anava fent la seva cursa amb prudència de no incidir sobre la seva lesió. Anar amb ell va ser emocionant, i més a l'arribada per la forta abraçada que ens vam donar. N'haurem de fer més sovint; de fet la primera cursa la van fer plegats, l'any 90.

A l'endemà, és a dir diumenge, la intenció era anar de Can Robert a Font Flàvia, com vaig fer, amb un recorregut total de quinze quilòmetres, amb aquella casualitat que a punt d'arribar dalt hi havia, l'Agustí en Rafel i l'Àlex entrenant, més enllà en Jordi Martínez i la Montse Vila. També, i també en un altre grup l'Alberto Prata i la seva família.
Bé dilluns vaig descansar de la part física i dimarts al migdia vaig sortir per Torre Mossèn Homs per fer uns deu quilòmetres, previs al massatge del vespre amb en Jordi (massatgista). Pel dimecres quedem amb en Jordi Folch i fem un dotze quilòmetres, també per camins de la zona, amb la pujada del torrent de Gotelles que tant m'agrada. Dijous reposo i divendres, el dia de la Diada vaig pujar des de Monistrol fins a Sant Jeroni, totalitzant setze quilòmetres, amb una d'aquelles casualitats que prop del cim em trobo de nou en Rafel, en Jeroni i un amics d'ells. Casualitat trobar-se a en Jeroni a Sant Jeroni, ara: dos Jeronis diferents. A la tarda hem anat a fer l'ofrena al monument nou a la plaça de l'11 de setembre.

Dissabte, i ara amb un company tan fidel com en Nuck, que quan em veu posar a punt la motxilla també s'hi posa ell, hem anat fins la Mola on he esmorzat unes peces de fruita. He pujat per un altre lloc amb quaranta.sis minuts sense córrer gens. Per una d'aquelles casualitats em trobo al Tito, amic de lsaac Romero, vestit de busso i tota una colla d'amics amb samarretes blaves que anaven de comiat de solteria; una bona colla d'amics tot contents. Ens he retratat plegats i semblaven contents de veure'm, jejeje. Jo també m'ha posat molt content de troba'ls i per una d'aquelles casualitats, i mentre parlàvem, baixaven pel camí, els amics, Antoni Zarco, Antoni Díaz i en Joan, amb els que hem quedat per anar entrenar plegats aquests dies, donat que farem la Matagalls.

Com que aquesta mena de crònica la vaig fent i fins ara no la publico, ja puc dir que ahir en Díaz i Zarco en van dur del Camí Moliner fins aprop de Sant Llorenç Savall, per fer cames per la Matagalls realitzant un total de divuit quilòmetres i grans xerrades sobre el passat, present i futur. Un dia bonic.

Bé i això es tot per qui em segueixi i desitjar-os el millor a tothom. Fins aviat.