dilluns, d’agost 22, 2011

Sant Jeroni amb en Manel Bernal

Com cada any, m'agrada pujar almenys una vegada a l'any a Sant Jeroni, des de que he triat córrer com a hobbie favorit. Dimecres vaig fer un recorregut nou per mi i em va encantar. Ho vaig comentar al meu entorn, amb la sorpresa que en Manel volia compartir amb mi de nou pujar-hi i va ser un encert, com podeu comprovar tant a les fotografies com en el temps que vam fer aquesta visita a uns entorns tan esplèndids. Com en Manel te penjat tant el ritme, temps, ruta etc., ho afegeixo a la mini-crònica que poso per animar a la gent a provar aquests tipus d'entrenaments diferents.



per construir la nostra història, un record del començament amb en Manel Bernal i jo al punt de sortida a les 07:30, una bona hora per començar el nostre repte



al fons Collbató i en Manel ben provist de líquid



prop de les coves de Salnitre, a les escales que ens hi apropen



En Manel m'ofereix la possibilitat d'introduïrme també a l'entorn per oferir les boniques vistes a Collbató, que estem a punt de perdre de vista.



Curiosament hi ha alguna baixada que s'agraeix després de la forta pujada prèvia.




Passem per un encreuament que ens diu que a 2h10' a peu tenim Olesa de Montserrat, que segur un dia provarem



amb el bell entorn, en Manel segueix la seva ascensió



Endur-se'n algun record a casa per poder compartir més tard amb els éssers estimats i amics.



prop de Sant Joan, tenim aquest camí encimentat, però que puja fortament i on caminem més que correm



En Manel em torna de donar la possibilitat de posar




Tot és tan bonic que sembla que no cansa, però si que anem desgastant-nos, encara que fem bona cara.



En Manel observa l'estació del funicular de Sant Joan



Aquests senyals, que estan farcits d'informació de situació i marca camins i ens proposa rutes



Els camins, amb bones proteccions per disminuir la perillositat del tallats



Veiem el Monestir de Montserrat des d'un un lloc privilegiat






L'objectiu a l'abast d'en Manel




Ens ho hem passat tan bé, tot xerrint xerrant que la pujada ens ha semblat fàcil



A 1240 metres es poden imaginar les vistes en un dia tan clar com el d'avui






Molta informació del que ens envolta i mirant a l'oest sabem reconèixer alguna muntanya o lloc



donant l'esquena del punt cardinal d'on venim



Senyal d'identitat que ens toca el cor



Un cop gaudit i amb ganes de tornar-hi, ja marxem



L'ermita de Sant Jeroni. Una muntanya amb forces símbols religiosos




En Manel comprova si la informació coincideix, sobretot amb alçada quan estem entorn al Pla dels Ocells



Aquí, una mica més endavant hi ha moltes possibilitats per seguir a la muntanya






L'objectiu de Montserrat a tocar



moments de refresc




Era necessari immortalitzar el moment únic i intransferible



I ara cap al cami de la Santa Cova



La calor ens fa patir una mica, però sabíem que aquest moment tard o d'hora tenia d'arribar



la vista ja ens torna a donar el darrer el penúltim objectiu: Collbató



l'alegria es reflexa a l'arribada





http://connect.garmin.com/activity/108257991#.TlEm3M9QNcs.facebook



La merescuda cel·lebració amb un molt bon esmorzar: gràcies Manel



hi tornarem ? vindràs amb nosaltres ?