Can Palet - Pic de l’Àliga

Diumenge volia anar amb bona gent a entrenar, tal com vaig fer fa una setmana. Però feia un fred que pelava.
Total, vaig quedar-me a a casa tot mirant a una web local, http://meteo.infoterrassa.com/ i quan va arribar a un punt acceptable vaig voler repetir el mateix recorregut, aquest cop tot sol, del diumenge anterior. Per aquelles casualitats de la vida el gps en va marcar la mateixa distància d'una mitja marató. El temps dues hores cinquanta, amb aturades per gaudir de vistes, prendrem un reconstituent en aquest cas un gel aptonia i arribar al Pic de l'Àliga, vaig llegir-me una placa de bronze que hi ha enganxada a una roca on una persona havia tingut pensaments profunds tot gaudint del lloc i la companyia d'un arbre recaragolat, que encara hi és, d'un tal Manuel Sánchez Gómez datada amb els anys 1956-1996.
De baixa em vaig fer un embolic i en comptes de passar per les fonts que volia, em vaig passar l'encreuament, patint una mida de sed. Fins arribada a la plaça de Can Roca no vaig veure i d'aquí fins a casa.


http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=687124

Can Palet - Pic de l'Àliga

Diumenge volia anar amb bona gent a entrenar, tal com vaig fer fa una setmana. Però feia un fred que pelava.
Total, vaig quedar-me a a casa tot mirant a una web local, http://meteo.infoterrassa.com/ i quan va arribar a un punt acceptable vaig voler repetir el mateix recorregut, aquest cop tot sol, del diumenge anterior. Per aquelles casualitats de la vida el gps en va marcar la mateixa distància d'una mitja marató. El temps dues hores cinquanta, amb aturades per gaudir de vistes, prendrem un reconstituent en aquest cas un gel aptonia i arribar al Pic de l'Àliga, vaig llegir-me una placa de bronze que hi ha enganxada a una roca on una persona havia tingut pensaments profunds tot gaudint del lloc i la companyia d'un arbre recaragolat, que encara hi és, d'un tal Manuel Sánchez Gómez datada amb els anys 1956-1996.
De baixa em vaig fer un embolic i en comptes de passar per les fonts que volia, em vaig passar l'encreuament, patint una mida de sed. Fins arribada a la plaça de Can Roca no vaig veure i d'aquí fins a casa.


http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=687124

Can Palet - Pic de l’Àliga

Diumenge volia anar amb bona gent a entrenar, tal com vaig fer fa una setmana. Però feia un fred que pelava.
Total, vaig quedar-me a a casa tot mirant a una web local, http://meteo.infoterrassa.com/ i quan va arribar a un punt acceptable vaig voler repetir el mateix recorregut, aquest cop tot sol, del diumenge anterior. Per aquelles casualitats de la vida el gps en va marcar la mateixa distància d'una mitja marató. El temps dues hores cinquanta, amb aturades per gaudir de vistes, prendrem un reconstituent en aquest cas un gel aptonia i arribar al Pic de l'Àliga, vaig llegir-me una placa de bronze que hi ha enganxada a una roca on una persona havia tingut pensaments profunds tot gaudint del lloc i la companyia d'un arbre recaragolat, que encara hi és, d'un tal Manuel Sánchez Gómez datada amb els anys 1956-1996.
De baixa em vaig fer un embolic i en comptes de passar per les fonts que volia, em vaig passar l'encreuament, patint una mida de sed. Fins arribada a la plaça de Can Roca no vaig veure i d'aquí fins a casa.


http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=687124

Can Palet - Pic de l'Àliga

Diumenge volia anar amb bona gent a entrenar, tal com vaig fer fa una setmana. Però feia un fred que pelava.
Total, vaig quedar-me a a casa tot mirant a una web local, http://meteo.infoterrassa.com/ i quan va arribar a un punt acceptable vaig voler repetir el mateix recorregut, aquest cop tot sol, del diumenge anterior. Per aquelles casualitats de la vida el gps en va marcar la mateixa distància d'una mitja marató. El temps dues hores cinquanta, amb aturades per gaudir de vistes, prendrem un reconstituent en aquest cas un gel aptonia i arribar al Pic de l'Àliga, vaig llegir-me una placa de bronze que hi ha enganxada a una roca on una persona havia tingut pensaments profunds tot gaudint del lloc i la companyia d'un arbre recaragolat, que encara hi és, d'un tal Manuel Sánchez Gómez datada amb els anys 1956-1996.
De baixa em vaig fer un embolic i en comptes de passar per les fonts que volia, em vaig passar l'encreuament, patint una mida de sed. Fins arribada a la plaça de Can Roca no vaig veure i d'aquí fins a casa.


http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=687124

Can Palet - Pic de l’Àliga

Diumenge volia anar amb bona gent a entrenar, tal com vaig fer fa una setmana. Però feia un fred que pelava.
Total, vaig quedar-me a a casa tot mirant a una web local, http://meteo.infoterrassa.com/ i quan va arribar a un punt acceptable vaig voler repetir el mateix recorregut, aquest cop tot sol, del diumenge anterior. Per aquelles casualitats de la vida el gps en va marcar la mateixa distància d'una mitja marató. El temps dues hores cinquanta, amb aturades per gaudir de vistes, prendrem un reconstituent en aquest cas un gel aptonia i arribar al Pic de l'Àliga, vaig llegir-me una placa de bronze que hi ha enganxada a una roca on una persona havia tingut pensaments profunds tot gaudint del lloc i la companyia d'un arbre recaragolat, que encara hi és, d'un tal Manuel Sánchez Gómez datada amb els anys 1956-1996.
De baixa em vaig fer un embolic i en comptes de passar per les fonts que volia, em vaig passar l'encreuament, patint una mida de sed. Fins arribada a la plaça de Can Roca no vaig veure i d'aquí fins a casa.


http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=687124

Can Palet - Pic de l'Àliga

Diumenge volia anar amb bona gent a entrenar, tal com vaig fer fa una setmana. Però feia un fred que pelava.
Total, vaig quedar-me a a casa tot mirant a una web local, http://meteo.infoterrassa.com/ i quan va arribar a un punt acceptable vaig voler repetir el mateix recorregut, aquest cop tot sol, del diumenge anterior. Per aquelles casualitats de la vida el gps en va marcar la mateixa distància d'una mitja marató. El temps dues hores cinquanta, amb aturades per gaudir de vistes, prendrem un reconstituent en aquest cas un gel aptonia i arribar al Pic de l'Àliga, vaig llegir-me una placa de bronze que hi ha enganxada a una roca on una persona havia tingut pensaments profunds tot gaudint del lloc i la companyia d'un arbre recaragolat, que encara hi és, d'un tal Manuel Sánchez Gómez datada amb els anys 1956-1996.
De baixa em vaig fer un embolic i en comptes de passar per les fonts que volia, em vaig passar l'encreuament, patint una mida de sed. Fins arribada a la plaça de Can Roca no vaig veure i d'aquí fins a casa.


http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=687124

Quaranta tres Mossenaires

Sorprenent. Ni el fred ha espantat als nostres amics d'entrenament.
Fantàstic veure com passem de la quarantena i de nou amb mossenaires nous, com el mateix David que venia amb la Isabel.
He vist algun altre amic, però no he tingut temps de poder-hi parlar.
La proposta era repetir el mateix circuït de la setmana passada, donat que com que el grup s'havia perdut una mica, per què quan som tants i anem pel bosc de Can Deu es coneixen moltes variants. Penso que és interessant repetir els circuïts, donat que quan som tants és interessant identificar bé el terreny per quan tornem a repetir.
Dins el bosc el punt on retornem és a les cases unifamiliars que hi ha a les portes de Can Oriach de Sabadell.
L'aturada al quilòmetre set on ens fem la fotografia i a partir d'aquí es dona via lliure per que qui té ganes de marxar. Els mossenaires que van més endarrere no han de patit, donat que que vetllem per què no vagin sols. És més, de fa unes setmanes es fan canvis de ritme molt interessants des de la rereguarda. Recomanable.


En Jose s'estava cordant la sabatilla. La fotografia no se l'esperava. Espero em perdoni, jeje

Tenim moments per tot, àdhuc saltar troncs, Josep i Joan a punt

Tot el grup en compte de no caure

Joan Carles

El punt de tornada, refent tot el grup








Simpàtica imatge que demostra el bon ambient que cada setmana s'hi respira: en Jose porta a l'Antonio, mentre el tiet Agustí i en Joan Carles es tronxen de riure


Una bona colla amb dos mossenaires nous: en David en primer terme, al costat d'en Mirabet i la Isabel i enmig del Joan i en Xavi Miquel un xicot que no li sé el nom. Esperem que vagin repetint i així me l'aprenc

Marxem, i estem avui al qm. 7'1

Aquesta fotografia val la pena, donat que no sempre es veu la Mola nevada. Nashua cada setmana és més contenta i està més forta:
els de la fotografia, Pep, Josep Massaguer, Jordi Viñeta drets, Antonio Blanco, Rosa Cos, Nahua i Carles Salmeron


Fotografia amb la neu. No s'aprecia gaire però hi era


La Dolors en Jordi i en Jose van allargar fins el Monument de la Dona. El Rafa i jo baixàvem cap a casa i ens els vam trobar

Quants mossenaires !!


http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=686597




En Jose és un amic habitual de les trobades i a més gràcies a ell també vam ampliar amb en Toni i l'Alberto. He coincidit a llocs on hem corregut i l'he vist amb un nivell atlètic molt alt. Ens ha regalat el seu currículum atlètic per que el coneguem una mica i diu així:

Hola PEP te envio aquí les 4 ratlles,....:

Bueno jo vaig començar a corre l´any 1990 per prepara la temporada ciclista ,corrent curses com la pujada a la mola, o la cursa del bolet , any rera any em dedico més a corre i des de fa 5 anys faig la mitja de terrassa, justament abans de dedicar-me al ciclisme, però aquest ultim any he fet el circuit de curses complet, i he anat compaginant bici amb corre, la veritat que això cada vegada enganxa més, aquest any crec que tornaré a repetir el circuit de curses, també els últims 5 anys he fet la MATAGALLS - MONTSERRAT ,però això crec que no la repetiré mai més ,......ens veiem els dissabtes a les 8:00 ,....
Bé PEP amb això crec que es suficient no???? posa-ho com tu vulguis ,tu mateix moltes gracies ens veiem a la mitja,........

Quaranta tres Mossenaires

Sorprenent. Ni el fred ha espantat als nostres amics d'entrenament.
Fantàstic veure com passem de la quarantena i de nou amb mossenaires nous, com el mateix David que venia amb la Isabel.
He vist algun altre amic, però no he tingut temps de poder-hi parlar.
La proposta era repetir el mateix circuït de la setmana passada, donat que com que el grup s'havia perdut una mica, per què quan som tants i anem pel bosc de Can Deu es coneixen moltes variants. Penso que és interessant repetir els circuïts, donat que quan som tants és interessant identificar bé el terreny per quan tornem a repetir.
Dins el bosc el punt on retornem és a les cases unifamiliars que hi ha a les portes de Can Oriach de Sabadell.
L'aturada al quilòmetre set on ens fem la fotografia i a partir d'aquí es dona via lliure per que qui té ganes de marxar. Els mossenaires que van més endarrere no han de patit, donat que que vetllem per què no vagin sols. És més, de fa unes setmanes es fan canvis de ritme molt interessants des de la rereguarda. Recomanable.


En Jose s'estava cordant la sabatilla. La fotografia no se l'esperava. Espero em perdoni, jeje

Tenim moments per tot, àdhuc saltar troncs, Josep i Joan a punt

Tot el grup en compte de no caure

Joan Carles

El punt de tornada, refent tot el grup








Simpàtica imatge que demostra el bon ambient que cada setmana s'hi respira: en Jose porta a l'Antonio, mentre el tiet Agustí i en Joan Carles es tronxen de riure


Una bona colla amb dos mossenaires nous: en David en primer terme, al costat d'en Mirabet i la Isabel i enmig del Joan i en Xavi Miquel un xicot que no li sé el nom. Esperem que vagin repetint i així me l'aprenc

Marxem, i estem avui al qm. 7'1

Aquesta fotografia val la pena, donat que no sempre es veu la Mola nevada. Nashua cada setmana és més contenta i està més forta:
els de la fotografia, Pep, Josep Massaguer, Jordi Viñeta drets, Antonio Blanco, Rosa Cos, Nahua i Carles Salmeron


Fotografia amb la neu. No s'aprecia gaire però hi era


La Dolors en Jordi i en Jose van allargar fins el Monument de la Dona. El Rafa i jo baixàvem cap a casa i ens els vam trobar

Quants mossenaires !!


http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=686597




En Jose és un amic habitual de les trobades i a més gràcies a ell també vam ampliar amb en Toni i l'Alberto. He coincidit a llocs on hem corregut i l'he vist amb un nivell atlètic molt alt. Ens ha regalat el seu currículum atlètic per que el coneguem una mica i diu així:

Hola PEP te envio aquí les 4 ratlles,....:

Bueno jo vaig començar a corre l´any 1990 per prepara la temporada ciclista ,corrent curses com la pujada a la mola, o la cursa del bolet , any rera any em dedico més a corre i des de fa 5 anys faig la mitja de terrassa, justament abans de dedicar-me al ciclisme, però aquest ultim any he fet el circuit de curses complet, i he anat compaginant bici amb corre, la veritat que això cada vegada enganxa més, aquest any crec que tornaré a repetir el circuit de curses, també els últims 5 anys he fet la MATAGALLS - MONTSERRAT ,però això crec que no la repetiré mai més ,......ens veiem els dissabtes a les 8:00 ,....
Bé PEP amb això crec que es suficient no???? posa-ho com tu vulguis ,tu mateix moltes gracies ens veiem a la mitja,........